Mediterráneo, la nova pel·lícula del Cicle Gaudí

En aquesta ocasió, la pel·lícula del mes d’abril del Cicle Gaudí, es projectarà el proper dissabte 7 de maig a les 22.30 h a La Sala. En aquesta ocasió es tracta de Mediterráneo, l’obra de Marcel Barrena on es reconstrueixen els inicis d’un projecte humanitari que semblava inicialment impossible.

L’octubre de l’any 2015, Oscar Camps va veure a la televisió la famosa i esgarrifosa fotografia de l’Ailan, el nadó mort a les platges de Lesbos. Va deixar el salvament marítim a la Península per dirigir-se a les costes de l’illa. Camps va abandonar Pro-Activa i la seguretat dels banyistes europeus per salvaguardar les vides dels refugiats sirians. Probablement sense ser-ne del tot conscient, donaria conseqüentment pas a Proactiva Open Arms.

Aquest ha de ser un document per entendre el sorgiment de l’ONG, però també una clatellada a la nostra comoditat. L’evidència que la mort a les platges no descansen. El recordatori que les costes gregues o turques poden ser les mateixes que les que tenim aquí. Una pel·lícula que també es capbussa i salva, sense esdevenir ni un producte superficialment moralitzador ni una obra de llàgrima fàcil.

Sis dies corrents, la pel·lícula del mes de març del Cicle Gaudí

El proper dissabte 26 de març a les 10 de la nit, torna el Cicle Gaudí a La Sala amb la projecció de Sis dies corrents, una pel·lícula dirigda per Neus Ballús guanyadora de cinc premis Gaudí: millor pel·lícula, millor direcció, millor actor protagonista i secundari i millor muntatge.

La trama gira al voltant d’en Moha, el Valero i el Pep que treballen en una petita empresa de lampisteria i electricitat de la perifèria de Barcelona. Durant una setmana, el Moha, el més jove, haurà de demostrar que està preparat per substituir el Pep, que es jubila. Però el Valero considera que no dona el perfil i dubta que la clientela accepti un treballador marroquí a les seves cases.

Sota una capa d’humor, certa lleugeresa i quotidianitat, les sis històries que conformen la pel·lícula, que corresponen als sis dies de la seva setmana laboral, amaguen una profunda i valuosa reflexió sobre els prejudicis, la intolerància, el racisme, el masclisme, la incomunicació i la inclusió. Un film honest, agut i proper que, amb el carisma dels seus protagonistes, parla de la condició humana, l’amistat i les relacions interpersonals alhora que reivindica la classe treballadora, éssers anònims, senzills i nobles, amb les seves contradiccions, inquietuds i frustracions però que busquen trencar murs, sentir-se acceptats i una mica menys sols.